Si això és un home

Pannwitz és alt, prim i ros; té els ulss, els cabells i el nas com tots els alemanys han de tenir, i seu de manera imposant darrere d'un complicat escriptori. Jo, Häftling 174.517, estic dret al seu despatx, que és un autèntic despatx, net i endreçat, i em sembla que deixaria una taca de brutícia en qualsevol lloc que hagués de tocar.
Quan va acabar d'escriure, va alçar els ulls i em va mirar. (...)
aquella mirada no va ser entre home i home; i si jo sabés explicar a fons la naturalesa d'aquella mirada, intercanviada com a través de la paret de vidre d'un aquari entre dos éssers que viuen en medis diferents, també explicaria l'essència de la gran follia del Tercer Reich.

Primo Levi, Si això és un home.