3 مايو 2007

Nostalgia 3: Ya no queda nada





Como bien dijo mi progenitor: "ya no queda nada".
No, desde luego, he tenido que tirar mis antiguos juguetes (he conservado un mínino de peluches y un par de disfraces). Eso sí, antes de que entrasen en el limbo de los vertederos les hice fotos a ciertos objetos que me traen buenos recuerdos.
Qué bonito es "madurar" y ver como el cariño se convierte en peleas por dinero y reproches. ¡Cuánta sabiduría nos transmiten nuestros padres! Yo continúo aprendiendo de ellos, cada día más.





هناك 4 تعليقات:

a يقول...

una llàstima que hagis tirat aquest garfield tan chulo. en canvi, els patins boomerang (un clàssic) i el barret amb bonics motius campestres juraria que la humanitat no els trobarà a faltar.

ànims eva!!! madurar también supone tirar juguetes viejos!!! (jo també vaig passar un petit trauma fa uns anys)

Eva يقول...

Eo, que consti en la meva defensa o en la meva definitiva decadència que el barret "amb motius campestres" era una disfressa de Mary Poppins.

Per a reimpulsar el meu cinisme m'he passat el cap de setmana veient episodis de la Dària. Boníssims, per cert.

a يقول...

Tema Daria: Te'ls has baixat d'Internet? Jo no trobo res!!! I ja he tingut mono dos o tres cops.

lakuk يقول...

Que es aixo de la Daria?

No estic enterada.
Eva, anims amb els pares. Mai deixaran de sorprendre'ns. Jo des de la distancia trobo a faltar els meus. Una mica.
Baixare al juliol. Tambe haure d'enfrentar-me a les coses del passat. Ja vaig fer molt l'ultima vegada que vaig venir. Em queden les fotos i alguns trastos mes. Petons